Programari lliure en català
No us perdeu la informació de l'apartat consells per fer coses tant interessants com instal·lar la CÀTix en una memòria USB, o fer l'engegada des de xarxa, o des del gestor d'arrencada del windows. A més es mostra com utilitzar el programa k3b per gravar, si voleu, la imatge iso en un dvd. També s'explica com engegar un altre sistema operatiu en una finestra utilitzant el qemu, com utilitzar el servidor de correu, com instal·lar el controladors privatius per l'nvidia, i molts altres consells que anirem afegint.
Novetats més destacades de la CÀTix 1.3:
Les principals novetats d'aquesta versió 1.3 són la utilització del nou sistema de fitxers ntfs-3g que permet escriure en particions ntfs. A partir d'ara serà més fàcil la transició des d'altres sistemes operatius, ja que des de la CÀTix hi podrem escriure. La utilització de l'Xorg que es va iniciar amb la CÀTix 1.2, ara es millora amb l'ús de la versió 7.2 que té suport de aiglx. Aquesta tecnologia permet els escriptoris 3D. Malauradament les targetes nvidia i ati necessiten controladors privatius per aprofitar-ho. Encara que es poden instal·lar fàcilment, no els hem instal·lat per problemes de llicències o potser hauria de dir per defensar el programari lliure. És d'esperar que es desenvolupin versions lliures d'aquests controladors que podrien ser tan bons com el mateix Xorg. També hi ha instal·lat el beryl que proporciona els nous escriptoris 3D. Per defecte no està funcionant, encara que si hi ha el aiglx activat surt una icona a l'escriptori que permet activar-ho fàcilment. Cal tenir en compte que és una tecnologia nova i en ràpida evolució. No voliem posar-ho fins a la versió 2.0 de la CÀTix quan estigui completament desenvolupat i sigui plenament utilitzat per les noves versions del KDE 4.0 i el Gnome 3.0, però finalment o hem posat com a opció. Un altre característica és l'ús dels caràcters Unicode, que fan més fàcil l'intercanvi de fitxers amb usuaris de diferents idiomes. Una característica que tampoc estava prevista per aquesta versió és l'engegada des de la xarxa utilitzant un servidor, però finalment tampoc ens caldrà esperar a la versió 2.0 de la CÀTix i podrem utilitzar-ho. Tinc previst fer un mini tuturial que expliqui com montar un servidor que permeti engegar màquines sense disc dur utilitzant la CÀTix. És curiós, però el meu portàtil va més ràpid quan engega remotament que quan utilitza el seu propi disc dur. Cal aclarir que no es tracta de l'Elixir 2.0, però és un pas molt important de cara a poder-lo disfrutar algun dia. El kernel de la CÀTix 1.3 ha estat molt millorat, ara permet engegada de xarxa i també des de memòria USB. Hem millorat l'arrencada per esperar als dispositius USB lents. Ara es pot instal·lar la CÀTix en una memòria USB si tenim prou espai. Recomanem utilitzar una imatge comprimida, per motius d'espai i per prolongar la vida de la memòria USB. També hem millorat molt la opció instal que substitueix a adiscdur que ens permet fer les totes les instal·lacions de la CÀTix. Ara ens pregunta la partició a on volem fer la instal·lació i el tipus d'instal·lacio que volem fer. També s'ha millorat molt la utilització de xarxes sense fils ja que a travers del programa konfiguracatix podem desar les xarxes sense fils que utilitzem normalment i el programa cautcatix s'encarregarà de cercar-les i activar-les automàticament.
Ja a la versió anterior de la CÀTix es va afegir el sistema de fitxers unionfs que permet afegir una capa transparent a on es pot escriure damunt de la capa de només lectura que és la imatge comprimida. Amb aquesta característica podem instal·lar programes fins i tot havent engegat des de DVD, CD-ROM, xarxa, USB o disc . La capa transparent gestionada per l'unionfs pot estar en memòria si el que volem es que quan s'aturi la màquina es perdin tots els canvis fets i així en tornar a engegar la màquina tenim exactament la configuració inicial, o bé podem posar-la en una partició, directori o fitxer si el que volem és conservar els canvis. També cal destacar l'ús del gcc 4.1.2 que és el nou compilador de C, C++ i altres llenguatges molt més eficient que l'anterior. No podem oblidar tampoc l'OpenOffice 2.2.1 que és la consolidació de la segona versió d'aquest potent paquet ofimàtic. Aquesta versió és molt millor que l'anterior, s'engega molt més de pressa i té característiques noves importants com un gestor de base dades a nivell d'usuari, però possiblement el més important és que utilitza l'estàndar OpenDocument que ha estàn aprovat per la ISO i recomenat per la Unió Europea. També utilitza aquest estàndar el nou Koffice 1.6 que presenta caraterístiques molt interessants. No us perdeu el programa d'edició d'imatges professional Krita.
La CATix 1.3 és una evolució molt important de la CATix 1.2. Bàsicament és més Debian que la versió 1.0, per facilitar el manteniment i la modificació. Ara fins i tot podem instal·lar un kernel de Debian i el programa cautcatix es desactivarà automàticament. També és més fàcil desactivar les funcions automàtiques de generació dels fitxers de configuració, podem fer-ho utilitzant paràmetres al gestor d'arrencada, el programa /etc/catix/cautcatix.conf o bé directament esborrant la línia dels fitxers de configuració que indica que és una configuració automàtica. Això es pot fer amb el /etc/fstab que configura el montatge de particions, el /etc/X11/Xorg que configura les X (targeta gràfica) i altres. La CÀTix parteix d'una instal·lació de la Debian unstable des de zero (encara no entenc aquest nom, no he tingut cap problema com aquest nom suggereix). De fet s'intenta que només el kernel i el programa d'autoconfiguració cautcatix 1.3 siguin diferents d'una instal·lació normal de la Debian. Fins i tot s'ha intentat evitar afegir un programa d'aturada de la CÀTix, encara que finalment s'ha decidit posar-lo. També s'ha millorat molt el programa d'instal·lació simplificant-lo gràcies a l'ús de l'unionfs, fent la instal·lació de la CATix un procés senzill de tres passos: seleccionar el tipus d'instal·lació que pot ser total o parcial, el destí que pot ser una partició, directori o fitxer, escollir les opcions d'instal·lar el gestor d'arrencada i prèmer el botó Instal·lar. Tarda de 10 a 40 minuts a fer una instal·lació total i no cal fer res més, per tant podem marxar o fer altres coses.
Aquesta versió de la Càtix té versions per ordinadors de 32 i 64 bits. Ocupa 1.7 gigas comprimits, per tant cal un DVD per utilitzar-la. La utilització de unionfs que permet fer més potent l'arrencada des del DVD, o millor dit des d'una imatge comprimida. A partir d'ara podem instal·lar programes i fer modificacions a qualsevol fitxer si tenim permís per fer-ho encara que estigui en un DVD. Aquests canvis en els fitxers poden ser temporals o persistents. Això depèn de si hem fet una instal·lació parcial persistent o no que el que fa es desar aquests fitxers modificats en una partició, directori o fitxer que es desa en un dispositiu de memòria permanent com el disc dur o la memòria USB. Fer la instal·lació parcial ara és molt més fàcil, ja que només hem de decidir si la volem persistent o no i si volem copiar la imatge comprimida. Es recomana no seleccionar persistent si el que volem fer són proves o bé estem en un centre educatiu i volem que en tornar a engegar la màquina es quedi com estava abans de començar.
En el capítol de baixes, hem tret els programes propietaris Flash i Java. I just quan ho haviem fet hem rebut la molt bona notícia que Sun ha decidit alliberar Java amb llicència GPL 2.0. Esperem que la proopera versió de la CÀTix torni a portar el Java, però ara amb llicència GPL 2.0.
Novetats:
Entre les principals característiques de la CATix 1.3 de 32 bits són:
Podem escollir entre engegar KDE o Gnome. Per engegar KDE cal posar: catix kdm (o no res). Per engegar Gnome cal posar: catix gdm. Com podeu veure no cal posar la contrasenya de l'usuari catix (la contrasenya és catix) si escollim el kdm. A a la versió actual s'accedeix directament al KDE sense passar pel KDM. Això es pot canviar en instal·lar-la al disc dur.
Sens dubte la nova versió 1.3 s'ha pogut fer gràcies a la col·laboració de molta gent que ens envia correus. No ho dubteu, si teniu problemes envieu un correu electrònic, és possible que hàgiu detectat errors que un cop corregits ens permetin millorar la CATix per altres usuaris.
CÀTIX - catix.cat - 2004-2007