Agraïments

Sens dubte la CÀTix és el resultat de dotze anys de treball il·lusionat amb sistemes Linux, un sistema operatiu extremadament potent i flexible, i per tant el primer agraïment és per a tots els desenvolupadors de la comunitat de programari lliure: sense ells la CÀTix simplement no existiria.

També vull donar les gràcies a Klaus Knopper per haver-me facilitat una còpia de la Knoppix 3.4 abans de treure-la oficialment. En un dels correus que ens vam intercanviar li preguntava si ja era la versió final de la Knoppix 3.4 i em va contestar que si la Terra deixava de donar voltes, sí que ho seria. Gràcies també per les teves reflexions. Actualment la CÀTix és molt diferent de la Knoppix, possiblement no tenen res a veure, però els inicis són els inicis. I sens dubte va ser la Knoppix que em va portar a la Debian, ja que abans utilitzava la SuSE. Evidentment tot laprenentatge de sistemes Linux el vaig fer amb la SuSE i això vol ser-ne un reconeixement. A més es pot dir que he provat moltes més distribucions de les que sens dubte també nhe après.

A la Marta, el Christophe, la Sara, lElizabeth, la Judith i lAngela, que per primer cop en catorze anys no hem pogut estar junts per Setmana Santa del 2004. Espero poder-vos compensar aquest estiu.

A lEulàlia, el Lluís, la Maria Rosa, el Joan, la Marga, la Sion, el Josep, la Carla, lAleix, el Xavier i la Laura pel suport insubstituïble de la família.

Al Jordi Sola i a tota la seva família pel suport imprescindible en els moments més difícils. Sense ells tot això no existiria. Especialment vull recordar el Joan Sola, lAlexandre Sola i la Montse Surís, aquesta versió està dedicada a ells.

Al Manel Loosveldt pel suport inicial, per creure en el projecte i per ajudar-me quan tot era impossible, al Pere Orts, lAurora de la Rosa i lAnna Codina, al Jaume Oliveras, al Marc Puigdomènech i Ramió de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement de lAjuntament de Barcelona i al Jordi Marin, el Jordi Dòria, el Marc de San Pedro i lAlicia Valls del TecnoCampus de Mataró. A la Bel Canalda i Jordi Marqués de Shixing per la seva feina de comunicació.

Al Jordi Mas pel seu suport des de SoftCatalà, el Sebastià Pla per la traducció del KDE al Català i especialment pel programa kdetv traduït a demanda nostra, lOriol Ferran per trucar-me en plena crisi, el Miquel Chicano per tots els consells que mha donat, el Francesc Dorca i tots els de Softcatalà per tot el suport donat, el Quim Canet per fer les proves de les noves versions, el Carles Bonamusa per haver-me indicat com engegar màquines velles utilitzant disquets, el Francesc Genové de Caliu i el Carles Mateu de la Universitat de Lleida.

A la Txell Collado i Torrents, coordinadora del programa Universitat Digital. A la Iolanda Lacasa, el David de Montserrat, la Maite Puigdollers i lÒscar Soriano Guijarro del Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informació Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació Gabinet de Comunicació. A lEster Clos Pitarch, el Ricard Faura i Homedes, el Carlos González Calderón, el Lluís Gonzàlez Romero i el Francesc Rambla i Marigot de la Oficina Tècnica de Programari Lliure.

Al Francesc Dorca per traduir lajuda de lInkscape, al Quim Canet per les proves fetes i a lAlfredo Colomera per provar el programa dinstal·lació. I molts més usuaris que han aportat a la CÀTix suggerències.

A la Regidoria Ciutat del Coneixement, Caliu, SoftCatalà, TecnoCampusMataró, Clarcat, Universitat de Lleida i Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informació Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació Generalitat de Catalunya.

Al Pedro Lopez-Cabanillas per lajuda en la configuració del suport midi i el servidor de so jackd, els consells amb el fluidsynth i el qsynth i pel programa vmpk que ha fet ell.

També a tots els alumnes daquests dotze anys, ja que en el fons es el motiu tangible per seguir fent-la.

I a tots els que heu col·laborat en el projecte, gràcies.

Més lluny, heu danar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de lavui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja sacosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Lluís Llach